Avaluació de recursos

“Un valor afegit” és el títol de la WQ adreçada a professorat d’ESO amb l’objectiu de desenvolupar estratègies per afrontar un context educatiu multicultural. Un dels propòsits era com s’havia d’incidir en un claustre de professors per fomentar una metodologia més activa, més participativa amb la diversitat cultural de les aules, aprofitant la transversalitat per potenciar els valors. Aquesta línia de treball focalitza en el COM fem les classes en el principal factor d’èxit de la nostra pràctica educativa, ja que per fomentar educació intercultural, respectuosa i solidària, hem de ser capaços de promoure la democratització de tots els estudiants com a ciutadans crítics i reflexius que faran possible un futur més sostenible. Val a dir que el repte no és gens fàcil, i més quan encara molts claustres veuen més inconvenients que avantatges en potenciar una educació reflexiva. Cal anar més enllà del respecte vers les diferències, hem d’aconseguir que tot l’alumnat s’impliqui amb processos d’aprenentatges actius, que amb l’acompanyament del professorat es pugui compartir problemàtiques derivades de les diferències i posar-nos en situació, desenvolupant valors com la tolerància, l’empatia i l’assertivitat.
La valoració de la WQ és molt positiva, ja que a part dels beneficis del mitjà, el contingut dóna de ple en la pràctica educativa de la nostra realitat, la qual ja no pot obviar que l’educació intercultural és una realitat en la nostra societat, i com a docents hem de saber adaptar-nos i oferir a la societat respostes a les demandes plantejades. No obstant això, no hem de quedar-nos satisfets cercant la integració i l’assimilació dels nouvinguts, hem de fer un pas endavant i aconseguir que aquests formin part activa del nostre sistema, amb els quals cercarem l’intercanvi i la interrelació de manera que tots obtindrem un resultat positiu. Fruit d’aquest plantejament, la WQ plantejava un model d’educació intercultural fort o de màxims, ja que implicava tot el claustre i es cercava la transversalitat del contingut, de manera que el resultat fes incidència en la capacitat transformadora de les estratègies presentades. Un cop acaba la WQ i després de reflexionar amb activitats posteriors, penso que arribar a aquest model implica un procés per tot un claustre, i que aconseguir canviar concepcions tradicionalistes suposa un repte difícil, cal una familiarització del professorat passant pels diferents nivells (baix, mitjà i alt) i assolir progressivament els objectius plantejats, ja que del contrari la resposta obtinguda pot ser contrària. Cal incidir en la cultura de centre, afavorint dinàmiques col·laboratives i constructives entre el professorat per assolir habilitats de caràcter intercultural.
Respecte a la nostra experiència en les PACs, hem comprovat com la quantitat d’informació cercada a la xarxa és molt gran i fins i tot nosaltres, tenint clar l’objectiu que cercàvem, de vegades acabàvem perduts i desorientats. Aquesta realitat, juntament amb l’augment de recursos d’interculturalitat, origina la necessitat de catalogar per facilitar la cerca d’aquests. Així doncs, en el cas plantejat en la WQ elaborada, disposar d’un portal amb recursos classificats per desenvolupar habilitats interculturals, classificades per població, objectius i nivell d’interculturalitat facilitaria el treball dels docents, que moltes vegades presenten autèntiques mancances en aquest camp. No obstant això, la part més enriquidora de la catalogació és que la visió del recurs canvia molt d’una primera exploració que quan aprofundeixes, ja que implica una reflexió cercant vincles per relacionar els aspectes de la fitxa amb la informació que transmet la WQ. Realment ha estat un veritable exercici d’aprenentatge significatiu, reforçant els continguts interculturals a través de revisar exercicis reflexats en la pràctica.
Resulta evident que com a futurs psicopedagogs hem d’assolir una sèrie de competències que impliquen l’adaptabilitat a la societat, i les eines TIC formen part d’aquesta realitat. Els avantatges d’aquests recursos és que motiven per aprendre i acostumen a canviar la concepció tradicionalista de l’aprenentatge, així doncs, si volem incidir en l’alumnat i aprofitar els mitjans que ells més dominen, hem de saber crear i catalogar recursos per orientar demandes del professorat, arribant així al treball en valors i a les habilitats interculturals.