diumenge, 20 de desembre del 2009

5. Tancament de l'assignatura i avaluació

Ara que arribem a les acaballes del semestre és bon moment per valorar la feina feta i el grau de satisfacció amb l’assignatura “d’Interculturalitat i educació” .

Valoració del bloc
La utilització dels recursos TIC són un bon element per facilitar l’aprenentatge, i en el nostre cas, el bloc m’ha servit com a eina per estructurar els coneixements treballats amb les diferents PACs. No obstant això, la finalitat principal va més enllà que ser una simple carpeta o portafolis, el bloc m’ha facilitat la reflexió del procés portat a terme durant tot el semestre i m’ha permès interioritzar els continguts de l’assignatura d’una manera molt més significativa. Cal destacar que gràcies a la utilització del bloc, ha estat molt més fàcil l’acompanyament amb la resta d’estudiants del procés d’aprenentatge i és que el fet de compartir i llegir les aportacions dels companys abans d’escriure les reflexions, ha estat un element clau a l’hora de construir els coneixements.
Es força curiós la quantitat de recursos que pots trobar en els blocs del companys per complementar els continguts treballats amb els mòduls i les PAC de l’assignatura. Aquest doncs seria un altre argument que ens contextualitza la utilització del bloc a un aprenentatge col·laboratiu, on a part de les activitats d’avaluació continuada, he pogut aprendre molt del que tenen recollit els companys. L’únic incís, només em resta disposar de més temps per consultar i desar amb més deteniment aquests recursos d’interculturalitat que tant m’han agradat (ara que s’acaba l’avaluació!). Així doncs, en un futur voldria ampliar els coneixements recollint en el meu bloc aquests recursos i aplicar-los posteriorment a la meva realitat professional de docent.

Valoració de l’assignatura
L’opinió personal respecte l’assignatura és molt positiva, ja que s’ha emprat una metodologia molt encertada per desenvolupar un aprenentatge significatiu en tots nosaltres. Vinculat amb el paràgraf anterior, penso que ha estat un encert crear un bloc des de la consultoria per enllaçar els blocs dels companys, ha estat una manera de facilitar la interacció per compartir coneixements.
Pel que fa al recull d’articles publicats al bloc, en referència a les diferents PACs, he quedat ben sorprès de les reflexions que he llegit i del grau d’aprofundiment observat a partir de la primera entrada. Ha passat molt des d’aquell inici, on recollia les expectatives vers la interculturalitat i tot el procés que s’havia d’afrontar. L’activitat del debat la recordo com força laboriosa per la quantitat d’aportacions que hi havia de la resta de companys. No obstant això, penso que va ser molt enriquidor ja que va ser una font d’interacció molt important i a més, em va servir per plasmar la teoria dels mòduls a un supòsit pràctic, que per cert, em va agradar molt i em va servir per clarificar els conceptes de l’assignatura. Seguidament vam arribar a la WQ, un altre recurs TIC molt interessant i que m’ha sorprès gratament, per les possibilitats que pot oferir en un entorn educatiu. Però com molt bé he pogut comprovar en altres situacions, aprendre i familiaritzar-te amb un entorn i amb un continguts que no domines implica esforç i feina, i això és el que vaig experimentar elaborant aquesta PAC. La part positiva és que em va agradar molt i vaig disfrutar, però em va desgastar. Quant als comentaris del bloc, vaig trobar molt similar el 3 i el 5, no obstant això és complementaven i aprofundien en la reflexió del procés i del resultat del recurs que nosaltres mateixos havíem elaborat. Sense cap mena de dubte va ser tot un repte! Finalment l’activitat d’avaluació de recursos en línia referent a la interculturalitat, que va ser més lleugera que l’anterior i em va permetre comprovar la quantitat de recursos que hi ha a la xarxa, i que sense aquesta activitat, possiblement no hagués descobert. Valoro aquesta activitat també com a positiva ja que l’estructura de la fitxa t’oferia un acompanyament en l’estructuració dels continguts a l’hora de valorar-lo des de la perspectiva intercultural.
Arribats aquest punt, l’últim article del bloc resulta molt interessant per tancar aquest procés de reflexió i autoavaluar les diferents activitats treballades durant el semestre, comprovant els grau d’assoliment dels continguts de l’assignatura i l’aprofitament dels recursos (sobretot bloc i WQ).
Finalment acabo amb la reflexió que realment he experimentat un cop més: “fent és com s’aprèn”. Fins aviat.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Avaluació de recursos

Un valor afegit” és el títol de la WQ adreçada a professorat d’ESO amb l’objectiu de desenvolupar estratègies per afrontar un context educatiu multicultural. Un dels propòsits era com s’havia d’incidir en un claustre de professors per fomentar una metodologia més activa, més participativa amb la diversitat cultural de les aules, aprofitant la transversalitat per potenciar els valors. Aquesta línia de treball focalitza en el COM fem les classes en el principal factor d’èxit de la nostra pràctica educativa, ja que per fomentar educació intercultural, respectuosa i solidària, hem de ser capaços de promoure la democratització de tots els estudiants com a ciutadans crítics i reflexius que faran possible un futur més sostenible. Val a dir que el repte no és gens fàcil, i més quan encara molts claustres veuen més inconvenients que avantatges en potenciar una educació reflexiva. Cal anar més enllà del respecte vers les diferències, hem d’aconseguir que tot l’alumnat s’impliqui amb processos d’aprenentatges actius, que amb l’acompanyament del professorat es pugui compartir problemàtiques derivades de les diferències i posar-nos en situació, desenvolupant valors com la tolerància, l’empatia i l’assertivitat.
La valoració de la WQ és molt positiva, ja que a part dels beneficis del mitjà, el contingut dóna de ple en la pràctica educativa de la nostra realitat, la qual ja no pot obviar que l’educació intercultural és una realitat en la nostra societat, i com a docents hem de saber adaptar-nos i oferir a la societat respostes a les demandes plantejades. No obstant això, no hem de quedar-nos satisfets cercant la integració i l’assimilació dels nouvinguts, hem de fer un pas endavant i aconseguir que aquests formin part activa del nostre sistema, amb els quals cercarem l’intercanvi i la interrelació de manera que tots obtindrem un resultat positiu. Fruit d’aquest plantejament, la WQ plantejava un model d’educació intercultural fort o de màxims, ja que implicava tot el claustre i es cercava la transversalitat del contingut, de manera que el resultat fes incidència en la capacitat transformadora de les estratègies presentades. Un cop acaba la WQ i després de reflexionar amb activitats posteriors, penso que arribar a aquest model implica un procés per tot un claustre, i que aconseguir canviar concepcions tradicionalistes suposa un repte difícil, cal una familiarització del professorat passant pels diferents nivells (baix, mitjà i alt) i assolir progressivament els objectius plantejats, ja que del contrari la resposta obtinguda pot ser contrària. Cal incidir en la cultura de centre, afavorint dinàmiques col·laboratives i constructives entre el professorat per assolir habilitats de caràcter intercultural.
Respecte a la nostra experiència en les PACs, hem comprovat com la quantitat d’informació cercada a la xarxa és molt gran i fins i tot nosaltres, tenint clar l’objectiu que cercàvem, de vegades acabàvem perduts i desorientats. Aquesta realitat, juntament amb l’augment de recursos d’interculturalitat, origina la necessitat de catalogar per facilitar la cerca d’aquests. Així doncs, en el cas plantejat en la WQ elaborada, disposar d’un portal amb recursos classificats per desenvolupar habilitats interculturals, classificades per població, objectius i nivell d’interculturalitat facilitaria el treball dels docents, que moltes vegades presenten autèntiques mancances en aquest camp. No obstant això, la part més enriquidora de la catalogació és que la visió del recurs canvia molt d’una primera exploració que quan aprofundeixes, ja que implica una reflexió cercant vincles per relacionar els aspectes de la fitxa amb la informació que transmet la WQ. Realment ha estat un veritable exercici d’aprenentatge significatiu, reforçant els continguts interculturals a través de revisar exercicis reflexats en la pràctica.
Resulta evident que com a futurs psicopedagogs hem d’assolir una sèrie de competències que impliquen l’adaptabilitat a la societat, i les eines TIC formen part d’aquesta realitat. Els avantatges d’aquests recursos és que motiven per aprendre i acostumen a canviar la concepció tradicionalista de l’aprenentatge, així doncs, si volem incidir en l’alumnat i aprofitar els mitjans que ells més dominen, hem de saber crear i catalogar recursos per orientar demandes del professorat, arribant així al treball en valors i a les habilitats interculturals.

dissabte, 12 de desembre del 2009

4. Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línia

L’avaluació psicopedagògica de la WQ “Habilidades interculturales” s’ha estructurat a partir de dos criteris, l’adequació a la interculturalitat i el potencial educatiu que té el recurs.
Quant a les principals aportacions per desenvolupar una proposta intercultural, la WQ s’emmarca en una situació d’educació formal, un centre de secundària (encara no ho explicita) amb problemes de convivència entre dues cultures, la rumana i la magrebí. L’objectiu del centre és incidir en estratègies que facilitin al professorat resoldre i prevenir els conflictes de convivència cultural a les aules (nivell mitjà d’interculturalitat). Per arribar a aquest propòsit, el recurs parteix d’un nivell bàsic de coneixement de cultures i desenvolupament de factors de protecció (habilitats socials, tolerància, empatia...) per arribar, tal i com manifesta Miquel Rodrigo Alsina en un recurs de la mateixa WQ, a la conclusió que “no hi ha una jerarquia entre cultures, totes tenen els mateixos drets i l’única forma d’entendre la diversitat cultural és interpretar les seves accions d’acord amb les seves cultures; la conseqüència és que ens toca moderar un etnocentrisme inevitable, el qual ens porta a interpretar les accions dels altres a partir de la nostra pròpia cultura, renunciant de moment, a l’emissió d’un judici crític fins que no haguem entès la complexitat simbòlica d’aquestes pràctiques culturals”.
Malgrat el plantejament interessant de la WQ, es troba a faltar un aprofundiment en les tasques de coneixement cultural, ja que les incloses no promouen activitats per acabar amb els estereotips i els prejudicis d’aquestes cultures, falta més reflexió i interacció de treball en equip. Passar directament a la resolució de conflictes sense un aprofundiment del nivell d’interculturalitat bàsic pot originar dificultats, fins i tot pel mateix professorat, on conceptes d’igualtat i integració poden donar lloc a diferents interpretacions. Les habilitats interculturals impliquen una adaptació i respecte de totes les cultures que conviuen (professorat inclòs), sobretot la dominant, que es responsable d’afavorir aquests espais de relació, clarificant que adaptació no implica submissió (respectar les persones, però no necessàriament totes les costums o actuacions). En la mateixa WQ s’observa com es dóna importància a la mediació entesa com a professional extern que fa de pont entre dues cultures. L’educació intercultural hauria de potenciar també un canvi d’actitud del professorat i acceptar el repte que implica una diversitat cultural de l’aula, acceptant diferents punts de vista per interpretar les conductes (relativisme cultural), adoptant un compromís amb la cultura més necessitada, però que a la vegada totes les parts implicades obtinguin un resultat positiu fruit d’aquesta interacció. Com a síntesi, es tracta d’un recurs interessant que parteix d’un model d’educació intercultural feble o de mínims, amb el propòsit d’assolir estratègies per a canalitzar els conflictes de convivència cultural.
Respecte al potencial educatiu que se’n treu d’aquest recurs, d’entrada cal valorar molt positivament el grau de contextualització de la WQ, ja que la proposta sorgeix de les necessitats d’un claustre que es veu obligat a actuar davant l’aparició de conflictes entre dos cultures nouvingudes. Aquesta premissa mostra la significativitat del material per al professorat del centre, ja que parteix dels propis interessos i cerquen una funcionalitat en la seva tasca educativa. Es partiria doncs d’una pràctica reflexiva, la qual utilitza la WQ com a marc de referència per elaborar estratègies i reflexionar la seva aplicabilitat a les aules. El format WQ facilita organitzar i estructura el procés d’aprenentatge, recollint els propòsits i els facilitant els recursos per oferir als docents una base documental per clarificar la terminologia intercultural. No obstant això, es podria treure més profit amb tasques que afavorissin una cultura de centre més col·laborativa i constructiva (comprensivitat, flexibilitat) entre el professorat.
Pel que fa a les debilitats d’aquest recurs, es troben mancances d’estructuració i definició de les tasques per assolir un grau d’aprofitament, juntament amb la seva aplicabilitat en altres contextos. Es troba a faltar doncs, una concreció del procés que defineixi com s’arribarà a les estratègies i habilitats interculturals. La informació recollida és vàlida però la manera de treballar-la i els objectius es valoren incomplets, ja que la finalitat simplement és resoldre i prevenir conflictes, donant un paper secundari al coneixement i als valors que han entrat en crisi (prejudicis, expectatives...), i sense la potenciació d’un espai de relació basat en la convivència, difícilment es promourà l’enriquiment cultural a través de les diferències (concepte d’entesa cultural).
Es tracta doncs d’un recurs adequat per introduir el concepte d’interculturalitat en un claustre de professors, mancat de recursos i habilitats per resoldre conflictes entre cultures, però que prioritza la integració i l’assimilació enlloc de l’intercanvi i la interrelació. Aquesta situació comporta que la catalogació del recurs parteix d’un nivell bàsic d’intercanvi, que cerca el coneixement de les cultures per arribar al diàleg, i assolir mitjançant aquest la resolució de problemàtiques sorgides al centre (nivell mitjà de resolució de conflictes). Quedar-se aquí suposa no treure profit de la diversitat d’ingredients que tenim a l’aula, els quals si els sabem combinar aprofitant les seves potencialitats, aconseguirem elaborar un bon àpat, a més de gaudir-ne (model d’educació intercultural fort o de màxims).

dijous, 19 de novembre del 2009

3. Seguiment i evolució de la WebQuest

Ara que ens trobem a la recta final de la WQ, sembla que tenim un respir per reflexionar sobre el treball que hem iniciat i valorar si estem complint les expectatives que ens havíem generat.
D'entrada, destacar que l'adaptació tecnològica ha estat tot un repte i sincerament, tenia molta curiositat per descobrir que era una WQ. Val a dir que m'ha sorprès gratament i m'ha obert una finestra a noves possibilitats, no obstant això, també cal esmentar que la dedicació per familiaritzar-me amb l'entorn digital ha estat més complexa del que m'imaginava. Tot i així, la valoració és positiva, i m'ha demostrat un cop més, que l'avaluació continuada i la reflexió a través de la pràctica em permet entendre molt millor els conceptes plantejats en l'assignatura, els quals ens transmeten una sensació de llunyania i desvinculada de les nostres necessitats. I aquesta penso que ha estat la clau de l'èxit, assumir el rol de docent i preparar una pràctica, en el nostre cas, adreçada al professorat d'un centre d'ESO, la qual no ha estat gens fàcil i ens ha demostrat la inseguretat que arribem a tenir a l'hora afrontar aquest repte, on com a educadors, ens ha tocat facilitar una situació d'interacció i d'interculturalitat.
Respecte a les principals dificultats, doncs relacionat amb el contingut de la WQ, he comprobat que no és gens fàcil contextualitzar uns conceptes per plasmar-los a la pràctica i que a la vegada, siguin significatius per als destinataris, i els aportin solucions per a la vida real. Crec que aquesta és la mare dels ous, ser capaços d'una vegada per totes de conscienciar-nos que si volem una educació millor, centrada en els valors, cal desenvolupar habilitats que ens facin canviar el COM ensenyem, enlloc de plantejar canvis en el QUÈ i el QUAN (que més ens tocarà fer a l'escola?). D'aquí va sorgir la idea de treballar les estratègies metodològiques per fer front a una realitat multicultural, la qual pensàvem que havia de tenir un enfocament diferent al tradicional, ja que la realitat actual no té res a veure amb la nostra mateixa experiència com a estudiants. Materialitzar aquesta idea també ha suposat una dificultat, tal i com deia abans, quan et poses davant el problema t'adones que el fàcil és caure de nou en plantejaments descontextualitzats i que acaben sent "més del mateix" sense pocs canvis qualitatius. De fet es tractatava d'això, de reflexionar sobre aquest repte, no sabem si ho aconseguirem i quin serà el grau de satisfacció, ja ho veurem.
Finalment destacar que la principal dificultat en aquesta PAC ha estat l'organització en el grup de treball, ja que finalment dels tres components només hem interactuat dos i no hem pogut contactar amb el tercer. Aquesta situació ens ha creat una mica d'angoixa i finalment hem aconseguit superar aquesta dificultat, amb el regust de no poder-nos enriquir de les aportacions d'un company.

divendres, 23 d’octubre del 2009

2. Debat

La participació en el debat m’ha aportat un procés d’aprenentatge molt enriquidor, no exclusivament per la varietat d’opinions i arguments originats arrel de les actuacions dels dos protagonistes, sinó més aviat per la metodologia emprada i com s’han qüestionat els conceptes vinculats a la interculturalitat. Resulta evident que si volem que el nostre aprenentatge sigui significatiu ens cal una actitud activa, de participació i construcció del coneixement interactuant amb els companys, contrastant diferents punts de vista i generant espais de reflexió. Tot això ha estat possible gràcies a una situació conflictiva, la qual ens demostra que la millor manera d’assolir els continguts conceptuals dels mòduls treballats és desenvolupant l’aplicació d’aquests en un context pràctic, els qual ens obliga a interactuar amb els companys tot relacionant els coneixements (metodologia inductiva).
Les cinc aportacions que s’havien d’enviar al debat han suposat un gran implicació per seguir les opinions sorgides i de vegades, suposava un volum considerable d’informació difícil d’interaccionar, sobretot tenint present la durada de la tasca i la varietat d’aportacions recollides en les diferents carpetes. No obstant això, de la quantitat també s’ha pogut obtenir la qualitat, amb aportacions molt interessants del companys, i el millor de tot, encara que seguessin opinions allunyades del teu punt de vista, t’aportaven un argument nou per a la construcció d’una realitat marcada per la diversitat cultural i les relacions que d’aquesta es deriven. A nivell personal, em quedo amb l’exemple proposat per la Marga sobre la "Metàfora de la infusió" (Miquel Àngel Essomba), argumentant que davant aquesta diversitat cultural “no es tracta d'integrar, ni d'assimilar, ni de tants altres invents i apostes, és més aviat com una infusió on l'aigua no és aigua, el té no és té. Tot és una barreja, un deixar-se anar i rebre tranquil que te com a resultat una mica d'allò que era i un sol gust fusió de moltes coses".
Respecte als conceptes plantejats en el cas, cal remarcar que la situació definida era pròpia per adonar-se que la diversitat cultural i el respecte vers als altres es descobreix per contacte i per comparació, i el fet de reconèixer diferències no equival a establir jerarquies o desigualtats. Gràcies al conflicte s’ha pogut relacionar dues postures amb termes oposats com són el relativisme vs etnocentrisme i particularisme vs universalisme.
Finalment sembla que el repte del debat no era senzill, calia defensar un model intercultural que sigués capaç de revaloritzar la diferència, amb una societat més respectuosa, igualitària, capacitada per a l’intercanvi i l’enriquiment mutu entre persones de diverses cultures des de dos punts de vista diferents: el del Joel i el de la Berta.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Inici "Interculturalitat i Educació"

Benvinguts de nou,
Amb aquest article s'inicia un altre semestre amb noves assignatures i noves expectatives. Interculturalitat i educació és un nou repte en el camí cap a la formació i l'enriquiment col·lectiu, que segurament m'ajudarà a interpretar les difícils relacions que trobem actualment, amb una gran diversitat de cultures que conviuen en els entorns més propers. Ens cal una reflexió i saber quin és el paper que ha de jugar la interculturalitat en les nostres aules, i descobrir com les diferències són capaces d'enriquir-nos i d'aprendre dels altres. Caldrà veure doncs, com aquests principis es poden portar a la pràctica.
Bon semestre i bona feina!

divendres, 20 de juny del 2008

Seguiment de l'avaluació continuada global

Un dels principis de l’aprenentatge significatiu és que aquest ha de ser reflexiu i respecte a l’avaluació del procés, ha de potenciar l’autoavaluació de l’aprenent per incidir en la intencionalitat del canvi conceptual i en la reorganització dels esquemes cognitius.

L’experiència que m’ha suposat seguir l’avaluació continuada ha estat molt profitosa, ja que m’ha permès experimentar i assimilar els continguts que s’anaven treballant de manera teòrica a la pràctica, i un cop vist el resultat tot ha estat avantatges. Primer perquè molts cops es tractava de conceptes abstractes que dificultaven un aprofundiment i les PAC m’han permès tenir una visió molt més fonamentada i significativa del que es pretenia. Si com assessors hem d’aconsellar actuacions caldrà que abans les haguem experimentat i pel que fa a l’esforç que s’ha emprat, ningú ha dit que aprendre sigui fàcil...

Valorant les diferents PACs, el debat em va suposar una familiarització amb la terminologia i amb el propòsit de la signatura i em va facilitar la comprensió de la relació CTS amb la tecnologia educativa. També recordo la construcció del coneixement que es va portar a terme abans de participar en el debat, amb un treball previ intens fonamentat amb les aportacions dels companys i donant-me a entendre que l’aprenentatge col·laboratiu és molt enriquidor.

Pel que fa a la segona activitat recordo la problemàtica que vaig tenir amb el programa cmap i no acabava de veure quina importància tenia aquesta eina amb l’aprenentatge significatiu. Per mi tal vegada ha sigut el millor descobriment de l’assignatura i m’ha permès estructurar i relacionar el coneixement dotant-lo de significativitat. Concretament aquesta activitat em va servir per aprendre el funcionament del programa centrat amb els concepte de la tecnologia educativa i com el fet d’incorporar diferents informacions suposava un reconstrucció constant del coneixement.

La tercera activitat aprofitava els mapes conceptuals per valorar si hi havia un canvi conceptual en el procés d’aprenentatge, situació que va requerir un intencionalitat activa per part meva, juntament amb un compromís significatiu que em va permetre reestrucutar el que em semblava que ja sabia, provocant-me una regulació i esforç per analitzar la nova informació. Penso que vaig ser capaç de percebre la necessitat de canvi que ens proposa la tecnologia educativa i em va suposar una premissa força important de recordar, el aprendre fent.

L’activitat optativa de modelatge d’històries d’entrada ja suposava tot un repte, el consultar una base de dades en anglès podia acabar de rematar-ho, però en certa manera, aquest grau d’activitat o de certa inquietud em va aportar avantatges ja que veure la gran quantitat d’experiències proposades a la vegada pels companys, em va obrir moltes idees per incorporar en la meva feina de docent. Cada cop estava més a prop de veure la funcionalitat de la tecnologia educativa i el seu paper de mediadora per aconseguir activitats significatives.

I finalment el projecte final, que d’entrada semblava un conglomerat d’anteriors activitats però orientada vers a la resolució de problemes. Penso que l’experimentar el procés tecnològic ha estat molt interessant ja que m’ha servit per veure certes incongruències de l’escola d’avui, centrada en els problemes que experimenta ella mateixa enlloc de muntar les relacions d’ensenyament-aprenentatge a partir de les problemàtiques de l’alumnat. Sense cap mena de dubte, aquest plantejament m’ha ofert una visió molt enriquidora de les metodologies que potencien el pensament argumentatiu i cerquen solucions als problemes mitjançant l’argumentació i el pensament crític.

La darrera frase de l’autoavaluació l’aprofito per destacar una de les premisses que considero bàsiques en la mediació de les TIC: si la tecnologia s’usa de manera productiva, pot promoure l’aprenentatge significatiu.