Ara que ens trobem a la recta final de la WQ, sembla que tenim un respir per reflexionar sobre el treball que hem iniciat i valorar si estem complint les expectatives que ens havíem generat.
D'entrada, destacar que l'adaptació tecnològica ha estat tot un repte i sincerament, tenia molta curiositat per descobrir que era una WQ. Val a dir que m'ha sorprès gratament i m'ha obert una finestra a noves possibilitats, no obstant això, també cal esmentar que la dedicació per familiaritzar-me amb l'entorn digital ha estat més complexa del que m'imaginava. Tot i així, la valoració és positiva, i m'ha demostrat un cop més, que l'avaluació continuada i la reflexió a través de la pràctica em permet entendre molt millor els conceptes plantejats en l'assignatura, els quals ens transmeten una sensació de llunyania i desvinculada de les nostres necessitats. I aquesta penso que ha estat la clau de l'èxit, assumir el rol de docent i preparar una pràctica, en el nostre cas, adreçada al professorat d'un centre d'ESO, la qual no ha estat gens fàcil i ens ha demostrat la inseguretat que arribem a tenir a l'hora afrontar aquest repte, on com a educadors, ens ha tocat facilitar una situació d'interacció i d'interculturalitat.
Respecte a les principals dificultats, doncs relacionat amb el contingut de la WQ, he comprobat que no és gens fàcil contextualitzar uns conceptes per plasmar-los a la pràctica i que a la vegada, siguin significatius per als destinataris, i els aportin solucions per a la vida real. Crec que aquesta és la mare dels ous, ser capaços d'una vegada per totes de conscienciar-nos que si volem una educació millor, centrada en els valors, cal desenvolupar habilitats que ens facin canviar el COM ensenyem, enlloc de plantejar canvis en el QUÈ i el QUAN (que més ens tocarà fer a l'escola?). D'aquí va sorgir la idea de treballar les estratègies metodològiques per fer front a una realitat multicultural, la qual pensàvem que havia de tenir un enfocament diferent al tradicional, ja que la realitat actual no té res a veure amb la nostra mateixa experiència com a estudiants. Materialitzar aquesta idea també ha suposat una dificultat, tal i com deia abans, quan et poses davant el problema t'adones que el fàcil és caure de nou en plantejaments descontextualitzats i que acaben sent "més del mateix" sense pocs canvis qualitatius. De fet es tractatava d'això, de reflexionar sobre aquest repte, no sabem si ho aconseguirem i quin serà el grau de satisfacció, ja ho veurem.
Finalment destacar que la principal dificultat en aquesta PAC ha estat l'organització en el grup de treball, ja que finalment dels tres components només hem interactuat dos i no hem pogut contactar amb el tercer. Aquesta situació ens ha creat una mica d'angoixa i finalment hem aconseguit superar aquesta dificultat, amb el regust de no poder-nos enriquir de les aportacions d'un company.
D'entrada, destacar que l'adaptació tecnològica ha estat tot un repte i sincerament, tenia molta curiositat per descobrir que era una WQ. Val a dir que m'ha sorprès gratament i m'ha obert una finestra a noves possibilitats, no obstant això, també cal esmentar que la dedicació per familiaritzar-me amb l'entorn digital ha estat més complexa del que m'imaginava. Tot i així, la valoració és positiva, i m'ha demostrat un cop més, que l'avaluació continuada i la reflexió a través de la pràctica em permet entendre molt millor els conceptes plantejats en l'assignatura, els quals ens transmeten una sensació de llunyania i desvinculada de les nostres necessitats. I aquesta penso que ha estat la clau de l'èxit, assumir el rol de docent i preparar una pràctica, en el nostre cas, adreçada al professorat d'un centre d'ESO, la qual no ha estat gens fàcil i ens ha demostrat la inseguretat que arribem a tenir a l'hora afrontar aquest repte, on com a educadors, ens ha tocat facilitar una situació d'interacció i d'interculturalitat.
Respecte a les principals dificultats, doncs relacionat amb el contingut de la WQ, he comprobat que no és gens fàcil contextualitzar uns conceptes per plasmar-los a la pràctica i que a la vegada, siguin significatius per als destinataris, i els aportin solucions per a la vida real. Crec que aquesta és la mare dels ous, ser capaços d'una vegada per totes de conscienciar-nos que si volem una educació millor, centrada en els valors, cal desenvolupar habilitats que ens facin canviar el COM ensenyem, enlloc de plantejar canvis en el QUÈ i el QUAN (que més ens tocarà fer a l'escola?). D'aquí va sorgir la idea de treballar les estratègies metodològiques per fer front a una realitat multicultural, la qual pensàvem que havia de tenir un enfocament diferent al tradicional, ja que la realitat actual no té res a veure amb la nostra mateixa experiència com a estudiants. Materialitzar aquesta idea també ha suposat una dificultat, tal i com deia abans, quan et poses davant el problema t'adones que el fàcil és caure de nou en plantejaments descontextualitzats i que acaben sent "més del mateix" sense pocs canvis qualitatius. De fet es tractatava d'això, de reflexionar sobre aquest repte, no sabem si ho aconseguirem i quin serà el grau de satisfacció, ja ho veurem.
Finalment destacar que la principal dificultat en aquesta PAC ha estat l'organització en el grup de treball, ja que finalment dels tres components només hem interactuat dos i no hem pogut contactar amb el tercer. Aquesta situació ens ha creat una mica d'angoixa i finalment hem aconseguit superar aquesta dificultat, amb el regust de no poder-nos enriquir de les aportacions d'un company.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada