2. Debat

La participació en el debat m’ha aportat un procés d’aprenentatge molt enriquidor, no exclusivament per la varietat d’opinions i arguments originats arrel de les actuacions dels dos protagonistes, sinó més aviat per la metodologia emprada i com s’han qüestionat els conceptes vinculats a la interculturalitat. Resulta evident que si volem que el nostre aprenentatge sigui significatiu ens cal una actitud activa, de participació i construcció del coneixement interactuant amb els companys, contrastant diferents punts de vista i generant espais de reflexió. Tot això ha estat possible gràcies a una situació conflictiva, la qual ens demostra que la millor manera d’assolir els continguts conceptuals dels mòduls treballats és desenvolupant l’aplicació d’aquests en un context pràctic, els qual ens obliga a interactuar amb els companys tot relacionant els coneixements (metodologia inductiva).
Les cinc aportacions que s’havien d’enviar al debat han suposat un gran implicació per seguir les opinions sorgides i de vegades, suposava un volum considerable d’informació difícil d’interaccionar, sobretot tenint present la durada de la tasca i la varietat d’aportacions recollides en les diferents carpetes. No obstant això, de la quantitat també s’ha pogut obtenir la qualitat, amb aportacions molt interessants del companys, i el millor de tot, encara que seguessin opinions allunyades del teu punt de vista, t’aportaven un argument nou per a la construcció d’una realitat marcada per la diversitat cultural i les relacions que d’aquesta es deriven. A nivell personal, em quedo amb l’exemple proposat per la Marga sobre la "Metàfora de la infusió" (Miquel Àngel Essomba), argumentant que davant aquesta diversitat cultural “no es tracta d'integrar, ni d'assimilar, ni de tants altres invents i apostes, és més aviat com una infusió on l'aigua no és aigua, el té no és té. Tot és una barreja, un deixar-se anar i rebre tranquil que te com a resultat una mica d'allò que era i un sol gust fusió de moltes coses".
Respecte als conceptes plantejats en el cas, cal remarcar que la situació definida era pròpia per adonar-se que la diversitat cultural i el respecte vers als altres es descobreix per contacte i per comparació, i el fet de reconèixer diferències no equival a establir jerarquies o desigualtats. Gràcies al conflicte s’ha pogut relacionar dues postures amb termes oposats com són el relativisme vs etnocentrisme i particularisme vs universalisme.
Finalment sembla que el repte del debat no era senzill, calia defensar un model intercultural que sigués capaç de revaloritzar la diferència, amb una societat més respectuosa, igualitària, capacitada per a l’intercanvi i l’enriquiment mutu entre persones de diverses cultures des de dos punts de vista diferents: el del Joel i el de la Berta.