divendres, 20 de juny del 2008

Autoavaluació del projecte final

Considero que el meu projecte ha seguit les indicacions donades pel consultor en el procés de l’activitat i ha contemplat els criteris d’avaluació. Reflexionant sobre el propi aprenentatge, he estat capaç de portar a terme les diferents fases d’un procés tecnològic: l’anàlisi de necessitats, el disseny, el desenvolupament, la implementació i l’avaluació, i recollir proves documentals que demostrin la posada en pràctica del projecte juntament amb els resultats d’aprenentatge assolits.

Així doncs, si es valoren els resultats assolits per l’alumnat s’observa com he estat capaç de crear una inquietud vers a la solució de problemes complexos i mal estructurats, que la solució dels mateixos han constituït activitats d’aprenentatge significatiu que han exigit la reorganització dels coneixements mitjançant mapes conceptuals i la construcció d’arguments, demostrant un pensament argumentatiu com a premissa al canvi d’actituds amb compromisos personals per actuar enfront el canvi climàtic. La mediació de la tecnologia educativa ha facilitat l’assoliment d’un aprenentatge significatiu i m’ha permès reflexionar com l’ensenyament tradicional insisteix a proporcionar tots els conceptes i la teoria abans d’aplicar-los resolent problemes, mentre que el constructivisme defensa que aprendre informació en el context d’una activitat significativa fa que aquest s’assimili millor i sigui més resistent enfront l’oblit (pensament profund).

M’ha cridat molt l’atenció el fet de comprovar com quan els estudiants intenten fer un examen, utilitzen habilitats cognitives que no els ajuden a entendre el que aprenen i en canvi s’entén un concepte quan realment es construeix quelcom, organitzant les idees de manera coherent cercant diferents representacions i reorganitzacions de les mateixes. Així doncs, un canvi conceptual és el resultat de l’aprenentatge més significatiu que es pugui dur a l’escola. En la mateixa línia, també he observat com l’argumentació facilita el canvi educatiu per assolir el pensament profund, sobretot quan l’alumnat aprèn a resoldre problemes. I tal i com consta en la bibliografia l’aprenentatge és més important “quan els estudiants aprenen a resoldre problemes complexos i mal estructurats que requereixen solucions que són impossibles o perilloses de representar”. No m’ha quedat cap mena de dubte que emprar aprenentatges amb l’argumentació de solucions per actuar davant els problemes resulta molt més efectiu que reproduir memorísticament què és el canvi climàtic i que el causa.