divendres, 20 de juny del 2008

Seguiment de l'avaluació continuada global

Un dels principis de l’aprenentatge significatiu és que aquest ha de ser reflexiu i respecte a l’avaluació del procés, ha de potenciar l’autoavaluació de l’aprenent per incidir en la intencionalitat del canvi conceptual i en la reorganització dels esquemes cognitius.

L’experiència que m’ha suposat seguir l’avaluació continuada ha estat molt profitosa, ja que m’ha permès experimentar i assimilar els continguts que s’anaven treballant de manera teòrica a la pràctica, i un cop vist el resultat tot ha estat avantatges. Primer perquè molts cops es tractava de conceptes abstractes que dificultaven un aprofundiment i les PAC m’han permès tenir una visió molt més fonamentada i significativa del que es pretenia. Si com assessors hem d’aconsellar actuacions caldrà que abans les haguem experimentat i pel que fa a l’esforç que s’ha emprat, ningú ha dit que aprendre sigui fàcil...

Valorant les diferents PACs, el debat em va suposar una familiarització amb la terminologia i amb el propòsit de la signatura i em va facilitar la comprensió de la relació CTS amb la tecnologia educativa. També recordo la construcció del coneixement que es va portar a terme abans de participar en el debat, amb un treball previ intens fonamentat amb les aportacions dels companys i donant-me a entendre que l’aprenentatge col·laboratiu és molt enriquidor.

Pel que fa a la segona activitat recordo la problemàtica que vaig tenir amb el programa cmap i no acabava de veure quina importància tenia aquesta eina amb l’aprenentatge significatiu. Per mi tal vegada ha sigut el millor descobriment de l’assignatura i m’ha permès estructurar i relacionar el coneixement dotant-lo de significativitat. Concretament aquesta activitat em va servir per aprendre el funcionament del programa centrat amb els concepte de la tecnologia educativa i com el fet d’incorporar diferents informacions suposava un reconstrucció constant del coneixement.

La tercera activitat aprofitava els mapes conceptuals per valorar si hi havia un canvi conceptual en el procés d’aprenentatge, situació que va requerir un intencionalitat activa per part meva, juntament amb un compromís significatiu que em va permetre reestrucutar el que em semblava que ja sabia, provocant-me una regulació i esforç per analitzar la nova informació. Penso que vaig ser capaç de percebre la necessitat de canvi que ens proposa la tecnologia educativa i em va suposar una premissa força important de recordar, el aprendre fent.

L’activitat optativa de modelatge d’històries d’entrada ja suposava tot un repte, el consultar una base de dades en anglès podia acabar de rematar-ho, però en certa manera, aquest grau d’activitat o de certa inquietud em va aportar avantatges ja que veure la gran quantitat d’experiències proposades a la vegada pels companys, em va obrir moltes idees per incorporar en la meva feina de docent. Cada cop estava més a prop de veure la funcionalitat de la tecnologia educativa i el seu paper de mediadora per aconseguir activitats significatives.

I finalment el projecte final, que d’entrada semblava un conglomerat d’anteriors activitats però orientada vers a la resolució de problemes. Penso que l’experimentar el procés tecnològic ha estat molt interessant ja que m’ha servit per veure certes incongruències de l’escola d’avui, centrada en els problemes que experimenta ella mateixa enlloc de muntar les relacions d’ensenyament-aprenentatge a partir de les problemàtiques de l’alumnat. Sense cap mena de dubte, aquest plantejament m’ha ofert una visió molt enriquidora de les metodologies que potencien el pensament argumentatiu i cerquen solucions als problemes mitjançant l’argumentació i el pensament crític.

La darrera frase de l’autoavaluació l’aprofito per destacar una de les premisses que considero bàsiques en la mediació de les TIC: si la tecnologia s’usa de manera productiva, pot promoure l’aprenentatge significatiu.